TRIADÚ I FONT, JOAN
Joan Triadú i Font (Ribes de Freser, 1921- Barcelona, 2010), crític literari, pedagog i mestre, tingué un destacat paper en la difusió del coneixement de la nostra llengua en els anys de persecució de la cultura i la identitat catalanes. Destacà en la docència i en la voluntat per assolir lexcel·lència com a resposta de la producció cultural catalana a una dictadura refinada i destralera alhora en la constant repressió de la cultura catalana. Peça fonamental dins Òmnium Cultural en la formació de mestres de català, la Institució cultural del CIC i lEscola Thau com a centres docents exemplars, tingué també un paper rellevant en la formulació de la resposta al centralisme que perseguí i discriminà i encara segueix en aquesta línia el ple desenvolupament de la llengua catalana. Fou un dels impulsors del Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs, certamen pel qual passaren les principals personalitats de les lletres catalanes. Fou lartífex de la transformació daquest concurs en les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, i també destacà el seu suport als Jocs Florals de la Llengua Catalana a lexili. Esdevingué un ferm altaveu de la reivindicació col·lectiva, en una coratjosa crida a la defensa de la normalització lingüística i lús públic de la llengua, tan sovint negligit. La seva bibliografia és nombrosa i en remarquem, a més dels volums memorialístics, els diversos aplecs darticles, des de La literatura catalana i el poble (1961) fins al pòstum Atentament (2011), tot incidint també en Una cultura sense llibertat (1978). Lhistoriador Josep M. Figueres (Vilanova i la Geltrú, 1950), autor de ledició de textos de Valentí Almirall, Lluís Companys, Lluís Capdevila, Manuel Carrasco i Formiguera i Hilari Raguer, ha tingut cura de la present edició.